En aquesta ocasió ens proposem seguir la ruta de Miquel Capdevila al llibre "Los tresmiles en 30 jornadas", que enllaça tots els tresmils de la zona del Bachimala. Un total de 18 cims, 13 dels quals de més de 3000m. La meteo no ens juga massa a favor i pinta que serà un dia amb probabilitats de pluja, molt vent i sensacions tèrmiques sota zero.
Això no ens espanta i decidim que ens aventurarem almenys a provar-ho. Així que el dijous 17 de setembre cap a quarts de vuit del vespre arribem amb la furgo al refugi de Tabernes on soparem i dormirem. El que no sabem és que davant nostre hi ha la primera i última imatge dels Culfredas (primers tresmils que farem).
El despertador sona a les 2:30 de la matinada, en aquesta època de l'any es fa fosc aviat i preferim acabar la jornada de dia. A les 3:04 sortim des del Refugi lliure de Tabernes (1740m).
Al cap de pocs minuts trobem el cartell indicador que ens portarà pel PR fins al Puerto de la Madera (2526m).
Seguint el PR arribem al "Vado" de Bachimala on trobem un altre cartell que ens fa desviar a l'esquerra direcció al Puerto de la Madera.
Per un sender ben senyalitzat amb algunes pendents fortes anem guanyant ràpidament metres fins que a les 4:33 arribem al coll (puerto de la Madera) on només podem fotografiar un bivac en forma de cor.
Només arribar al coll comença a bufar un fort vent que ja no ens deixarà en tot el dia, així que deixem el PR i enfilem pel fil de la cresta en direcció al primer cim del dia Cuararere (2902) que hi arribem encara de nit (5:14) i només podem fer foto de la fita del cim.
Seguim enfilant per terreny senzill de pissarra i a les 5:45 arribem també de nit al primer tresmil del dia el Culfreda SW (3031m).
El vent no afluixa i per contra comença a ploure. Les gotes són petites però el vent fa que la sensació sigui d'estar al mig d'una guerra d'aigua. Decidim seguir i en poca estona coronem el segon tresmil Culfreda central (3034m) (5:53)
I a les 6:00 el Culfreda NE (3032m).
Entre que és de nit i que el temps no ens acompanya no parem ni a respirar entre un cim i l'altre. A partir d'aquí ens queda una llarga cresta i diferents agulles que haurem d'anar superant. Primer hem de perdre metres per terreny empinat i amb l'agreujant de que el vent i la pluja no afluixen.
El terreny es complica i hem de començar a utilitzar les mans. Després d'una hora d'anar a cegues i esperant que comenci a fer-se de dia arribem al Niscoude (2867m).
Des d'aquí hem de desgrimpar i grimpar sense parar seguint sempre pel fil de la cresta. A partir d'aquí tenim una bona notícia i és que ja es comença a fer de dia. També tenim la mala notícia que estem ben ve al mig del núvol i seguim sense poder veure ni el que ens queda per fer ni el que hem fet.
 |
| L'Ignasi desgrimpant el Niscoude |
En un moment de treva de visibilitat podem veure el que ens queda fins al següent cim.
També podem veure la baixada que hem fet des del Niscoude.
L'alegria no dura massa i el vent sembla que no vol afluixar. A estones plou poc i altres sembla que et disparin gotes a discressió. Ben tapats i protegits seguim per la cresta i a les 7:34 arribem al següent dels cims d'avui. El Balinet (2963m).
Des d'aquí seguim crestejant primer per terreny senzill fins que ens topem amb una bretxa que hem de desgrimpar.
I la següent paret que haurem de grimpar.
A partir d'aquí un seguit de petites agulletes que haurem d'anar superant. El terreny moll es fa més perillós i hem d'anar molt alerta de no cometre cap error, ja que l'exposició en alguns trams és considerable.
No tenim massa temps per gaudir de les vistes. Primera perquè no hi ha vistes i segona perquè no podem treure la vista d'on posem els peus i on ens agafem amb les mans. Quan flanquegem per la vessant francesa afluixa el vent i reposem de tanta ventisca. Aprofitem uns moments per contemplar a l'esquerra la vall de Bacou.
Seguim crestejant per arribar al següent cim que sembla que no arriba mai (això de no veure on vas no ens agrada).
Perfí a les 9:16 arribem al Gerreys (2975m).
Aquí hem de decidir si anem a buscar el tresmil més allunyat del massís o el deixem per un altre dia. Des d'aquí hi ha aproximadament una hora d'anar i una de tornar per fer aquest cim. Nosaltres no veiem res i sembla que el temps millora tímidament, així que decidim seguir i almenys sumar un tresmil a la ja fins ara complicada sortida.
 |
| Tot el que veiem del que ens queda |
Primer la cresta es fa prou bé per terreny no massa complicat. Poc a poc comença alguna desgrimpada i grimpada més complicada, sobretot perquè amb el terra moll s'ha d'anar amb molt de compte.
A les 9:58 arribem al cim del Tour (2980m).
Davant nostre es deixa entreveure el que ens queda.
Primer però toca superar una bona bretxa.
Ja podem veure els últims metres que ens falten pel cim.
A les 10:32 arribem al quart tresmil de la jornada el Lustou (3033m).
Ara toca desfer tota la cresta fins al Gerreys. Per sort sembla que el temps aquí a la zona francesa és millor i el vent ha afluixat una mica. Fins i tot ha deixat de ploure.
En pic tornem a ser al Gerreys el vent torna a bufar amb força i comença a ploure amb ganes. Així que decidim abandonar la sortida, però abans encara ens queda la cirereta del pastís. Hem de perdre uns 500m per un terreny molt dret i amb zones d'herba que rellisquen igual o més. Així que amb molta cura comencem a perdre metres en busca del port de la Pez.
A les 12:57 arribem al port de la Pez (2451m) i podem observar la Vall francesa de la Pez on sembla que hi vulgui sortir el sol. Nosaltres per mala sort ens hem de dirigir a la Vall Cinqueta dela Pez on no es veu a un pam i el vent i la pluja no tenen ganes de parar.
A partir d'aquí agafem el PR que ens portarà al Vado de Bachimala i al refugi de Tabernes. Anem fent alguna ullada endarrera per si els núvols ens deixen veure alguna cosa, però no tenim massa sort.
 |
| Vall Cinqueta de la Pez |
 |
| Mirada cap als Culfredas que no veiem |
 |
| Cabana de pastors |
Finalment a les 14:30 arribem a la furgo després d'11 hores i mitja on ens hem topat amb forts vents, aigua, boires... i el més important !!!4 tresmils que sumem a la llista!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada