El 2016 comença l'aventura d'assolir tots els 3000s del Pirineu. No tenim data de finalització, però volem compartir les nostres sortides als sostres dels Pirineus.
divendres, 3 de setembre del 2021
Cresta Espadas
Per aquesta sortida repetim l'equip de l'última sortida al Bachimala. Aquesta vegada però ens disposem a fer els tresmils de la cresta Espadas.
Ja feia dies que ens miravam el posets de totes les bandes i perfí coronarem la reina dels pirineus.
Dissabte
15:30 Agafem el bus des de l'aparcament d'Eriste que ens portarà a l'aparcament de la cascada de Espigantosa (1500m).
16:15 Comencem a caminar seguint les indicacions del refugi Angel Orus. Uns minuts després podem vure la cascada de la Espigantosa.
El sender va seguint el curs del riu i va pujant lleugerament primer per una zona boscosa acabant per una forta pendent que ja ens deixa al refugi.
17:24 Refugi Angel Orus (2095m). Aquí estem sota el porxo de la terrassa del refugi que després agafarà molta importància. Al refugi aprofitem per fer un beuret i fer una mica de temps. Com que no hi ha lloc portem tot el material per fer un bivac que tenim intenció de fer el màxim amunt possible abans de la bifurcació amb el camí que baixarem demà.
Vistes de la vall per on hem pujat
18:40 Deixem el refugi per anar a buscar la nostra suit particular on passarem la nit. "O això es el que ens pensem"
19:25 Des del refugi pugem seguint el GR11.2 en direcció al Ibon de Llardaneta. Després de guanyar metres arribem a una zona amb grans roques i platgetes de herba. Un lloc ideal per fer nit. Decidim que allò serà la nostre suit particular.
Des d'aquí podem observar al fons a l'esquerra part de la cresta que farem demà i la cara sur del Diente Llardana. A la dreta la Tuca Alta i Tuca baixa.
Aquí sopem i quan es fa fosc aprofitem per veure alguna estrella fugaç aprofitant que son les llàgrimes de Sant Llorens. A dormir.
Cap a les 23:30 El Besora i l'Isaac em desperten (jo ja estava al segon son) i tenim a sobre nostre una super tempesta elèctrica. En pocs minuts passem d'estar dormint a tenir-ho tot dins la motxilla i baixar corrent amb els frontals una altra vegada fins al refugi. Quan portavam uns minuts corrent ja van començar a caure les primeres gotes i no vam poder evitar el "xaparron". Arribem al refugi en poc mes de 20 minuts però molls com a gats. Aprofitem el porxo del refugi per estirar els sacs penjar la roba molla i tornar a dormir com si no hagués passat res.
Diumenge
6:24 Recollim, mengem alguna coseta i arranquem altra vegada seguint el gr11.2 fins practicament a l'ibon de Llardaneta. Creuem el torrent que baixa del ibon per un pont que s'aguanta pels pels.
7:34 Arribem a l'ibon on podem contemplar les Forquetes al fons. Aquí deixem el GR i seguim unes fites cap a la dreta.
Una vegada salvem aquest primer desnivell ja podem veure tota la cresta que haurem de resseguir d'esquerra a dreta amb el Posets majestuós al fons.
Ens dirigim a l'esquerra a buscar el primer dels 3000s del dia.
8:20 Arribem al Diente Royo (3010m)
Ara si que davant nostre tenim tota la cresta que ens espera aixi que practicament no perdem ni un minut i seguim ara si pel fil de la cresta.
Si mirem endarrera podem observar les Forquetes i els Eristes que deixem per una altra ocasió.
8:46 Per terreny senzill arribem al Pavots (3121m)
Seguint la cresta arribem a un coll on haurem de baixar per una tartera de pedra negrosa fins a la base del que serà el nostre tercer tresmil, la Tuca Forau de la Neu, que queda fora de la línia de la cresta però que també la farem. Només per a coleccionistes.
Aqui es pot veure el coll negrós on deixarem el fil de la cresta, a la dreta la Tuca que hem d'anar i després tornar a guanyar metres per tornar a buscar el fil de la cresta. Al fons el Posets.
9:17 Arribem a la Tuca Forau de la Neu (3080m)
La tornada a la cresta la fem per una canal descomposta bastant dreta. Aquí no hi ha fites així que anem seguint entre el track i el sentit comú.
Mirada endarrera. Guanyem metres a bon ritme.
9:40 tornem a ser a la cresta i veiem a l'altre costat tota la vall de Viadós.
A partir d'aquí la cresta es torna més distreta i ens obliga a utilitzar les mans en varies ocasions. Algun pas de II, fins i tot ens trobem una corda per superar un passet.
10:10 Mitja horeta de cresta divertida a bon ritme i arribem al Pic Espadas (3332m), el nové cim més alt dels pirineus.
Des d'aquí veiem el que ens queda de cresta, amb el pas del fonambulista, dos tresmils més i el Posets.
La baixada de l'Espadas també ens obliga a fer servir les mans.
10:24 Arribem al famós pas del fonambulista. Mes bonic i espectacular que difícil.
Una vegada passat el tràmit hem de flanquejar cap a la banda esquerra i buscar una evident xemeneia que ens tornarà a portar al fil de la cresta. Hi ha fites en tot moment.
10:34 Arribem a la Tuca de Llardaneta (3311m).
Mirant cap a la dreta veiem el Diente Llardana des del costat oposat que el veiam al matí quan pujavam.
10:45 En un quart d'hora i per terreny més senzill arribem al sisè tresmil. La Tuqueta Roya (3273m)
Davant nostre només l'ultima rampa per terreny de roca petita i descomposta que ens separa de la reina dels Pirineus.
11:15 Posets (3375m).
Fem una mirada endarrera per contemplar aquesta magnífica cresta.
La baixada es per la normal. Un terreny de pedra petita que serpentejant ens portarà fins al coll del Diente.
Una vegada al coll tenim la millor cara del Diente. Deixem les motxilles i ens decidim a pujar. Seguint les fites que ens porten per unes bandes herboses i que en poca estona amb fort pendent ens portarà fins al cim.
11:52 Diente Llardana (3085m)
Tornem pel mateix camí fins al coll on recuperem les motxilles i per la Canal fonda (sense res de neu) baixem fins a recuperar el GR11.2 i... avall fins al refugi i fins a la Pleta del Estallo on arribarem a temps d'agafar el bus de les 15:00.
Després de quasi 10 hores de caminar (contant la baixada nocturna per la pluja), pràcticament 25kms, 2600m positius i 8 tresmils ens despedim de la zona del posets. Aquí ens queden dues sortides més. Una per fer les forquetes i els Eristes i l'altra per fer la cresta Bardamina i els Gemelos, Veteranos.
Ens veiem ben aviat
Salut i tresmils!!!
dimarts, 24 d’agost del 2021
Cresta de Bachimala
Després de l'intent, degut al mal temps, per fer tots els tresmils de la zona en una sola jornada, tornem fins al refugi de Tabernés (1740m) on fem nit acompanyats de força gent.
4:33 Frontals i comencem en direcció al Puerto de la Pez (el coll on ho vam deixar l'any passat)
4:43 Trobem el PR que puja del campament "Virgen Blanca" i el seguirem fins al Puerto de la Pez
5:51 Les primeres clarors del dia ja ens deixen veure el coll on hem d'anar
6:26 Arribem a l'esperat Puerto de la Pez (2451m)
A la banda francesa hi ha un mar de núvols. Una vegada al coll enfilem la cresta seguint unes fites. S'ha de vigilar de no anar molt a l'esquerra (França).
7:00 Fem una mirada a la cresta que vam fer l'any passat i que ja hi toca el sol. Els Culfredes i el Lostou.
7:38 Enfilant la cresta podem veure la segona part del recorregut d'avui amb el Bachimala que ja li toca el sol.
7:53 Sense massa dificultat arribem al primer tresmil de la jornada Pico de la Pez (3024m).
8:08 Pocs minuts després arribem al segon dels tresmils Pico Puerto de la Pez (3018m).
Apartir d'aquí la cresta es torna una mica mes exigent amb grimpades i desgrimpades distretes que normalment anirem salvant pel costat dret (espanyola).
9:02 Practicament una hora de crestejar és el que necessitem per arribar a l'Abeille (3029m) tercer tresmil del dia.
Aqui fem un gir a la dreta i observem la cresta que ens queda fins al Bachimala. Al fons a l'esquerra treu el cap la reina (Posets).
Comencem a avançar per la cresta sense molta dificultat i aprofitem per fer una mirada endarrera del que ja portem.
9:27 Poc després arribem al quart tresmil el Marcos Feliu (3057m).
9:53 I sense perdre temps arribem al Pequeño Bachimala (3061m).
10:11 Com que el terreny es senzill aprofitem per apretar i arribar al sisè tresmil. Punta del Ibon (3100m).
A partir d'aquí la cresta es torna a complicar una mica amb alguna grimpadeta de II.
10:36 Punta Lerdormeur (3120m). Setè tresmil, ja només ens en queden dos i una bona baixada fins al cotxe.
Aquí tenim la gran muralla que puja fins al Bachimala. Moltes resenyes pugen pel dret anant a rodejar una gran pedra gris. Nosaltres vam llegir que es pot rodejar per l'esquerra i així ho fem. Seguint unes fites anem borejant fins a trobar una canal de pujada que ens portarà fins al cim. La veritat es que ens ha estalviat temps i dificultat.
Que bonic que es el Posets i quines ganes de trepitjar-lo que tenim.
11:03 Cim del Bachimala (3177m). Ja som al vuité tresmil i el vertex del massís que porta el seu nom.
Aprofitem per contemplar tot el que hem fet fins ara.
Aprofitem per menjar alguna cosa però com que fa vent,de seguida avancem cap al que serà el nové i últim tresmil de la jornada.
11:33 Punta del Sabre (3136m).
S'han acabat els tresmils però encara ens queda la baixada que no serà senzilla ja que hi ha alguna desgrimpada de II.
Quan arribem a la tartera de pedra negrosa la cosa ja canvia i sense dificultat baixem ràpidament per tornar a la vall de la Pez.
13:30 Després de seguir el riu arribem al pluviometre i recuperem el camí que fa unes hores feiam de pujada fins al cotxe que hi arribarem sobre les 14:00.
Després de 9 hores i mitja tornem cap a casa amb 9 tresmils més a la saca i una gran jornada de cresta i muntanya. Ben aviat esperem seguir sumant tresmils.
Salut i muntanya
Track wikiloc:
https://ca.wikiloc.com/rutes-alpinisme/els-9-tresmils-del-bachimala-des-de-tabernes-79157446
Subscriure's a:
Missatges (Atom)