dissabte, 11 d’agost del 2018

Tuc de Mulleres o Molières

Aprofitant un diumenge que tenim lliure decidim anar a fer el Mulleres des de casa. Sortim de Guissona a les 4:30 i ens dirigim cap a la boca sud del túnel de Viella on deixarem el cotxe.

Des d'aquí ja es pot veure bona part del recorregut i al fons El cim del Mulleres. Comencem a caminara les 7:45 per un sender molt ben senyalitzat i que ens porta per la dreta del riu.




Després de salvar un parell de cascades, el terreny comença a guanyar altura rapidament i comencm a sumar metres a un bon ritme en direcció al refugi lliure de Mulleres.

Primera de les fortes pujades
Si mirem enrera veiem el caminet de pujada sempre per la dreta del riu.




Anem guanyant metres i ja torna a treure el nostre objectiu d'avui al fons.



A les 9:49 del matí, dues hores des del cotxe, arribem al Refugi Lliure de Mulleres (2390m) on aprofitem per fer una mossegada i un bon traguet del Tang del Vicent.

Refugi de Mulleres

Des d'aquí podem veure la espectacular cresta dels Bessiberris.

cresta dels Bessiberris
A tocar del refugi hi ha el primer dels quatre llacs de Mulleres.


Continuem per terreny pedregós i seguint les fites (n'hi ha moltes per tot arreu) en direcció al coll de Mulleres (a la dreta de la foto) on veiem que hi ha una mica de neu a la base del coll.



Si mirem enrera veiem (la Laura) tres dels quatre llacs que ja hem deixat molt enrera i al fons de tot on hem deixat el cotxe.


Ens trobem un grupet que ha pogut evitar la neu però ens diuen que hi ha una grimpada i s'ha de fer algun passet compromès.

Canal per evitar la neu

Quan arribem a la base del coll i com que els de davant ja ens han deixat la traça ben marcada, decidim pujar al coll travessant la neu, així que ens posem els grampons (obligatoris) i amunt.



Una vegada al coll podem veure tot el massís de l'Aneto i la Maladeta davant mateix. La veritat es que impressiona.

Massís Aneto - Maladeta
Mirant cap a la vall de Mulleres veiem tot el que hem fet des dels cotxes, passant pels llacs i fins aquí. En aquesta sortida no et pots perdre de cap manera.

Vall de Mulleres
Des del coll i per sobre uns blocs grans arribem a l'objectiu d'avui a les 12:38, el Tuc de Mulleres (3010m)

Tuc de Mulleres
Des d'aquí baixem desfent el mateix camí de pujada i en un obrir i tancar d'ulls ja tornem a ser al cotxe contents d'haver sumat un altre tresmil a la llista.







I ara, a esperar poder tornar ben aviat al pirineu i anar sumant objectius. FINS LA PROPERA!!!

dilluns, 30 de juliol del 2018

Cresta infiernos - Argualas

Aquest any hem decidit de visitar la zona de Panticosa per anar a fer les crestes dels Infiernos i de l'Argualas. Un total d'onze tresmils segons el nostre llibre (bíblia) de Luis Alejos "Pirineos guia de los 3.000m".

Sortim de Guissona Divendres després de la jornada laboral en direcció als banys de Panticosa.

L'Aida, l'Eric i un servidor
 Farem nit a Panticosa (1630m) per poder matinar i fer la primera pujada sense el nostre amic 🌞. A l'arribar podem veure des d'aquí alguns dels cims que farem.

Banys de Panticosa


A les 4 del matí arranquem amb els frontals i anem direcció al llac de Bachimaña on hi ha el Refugio alto de Bachimaña (2220m) que no podem veure perque encara es massa fosc i on arribem en menys de dues hores.

Llac de Bachimaña
Seguint pel GR11 enfilem direcció als Ibones Azules on poc a poc ja clareja.


Mirant enrera el llac de Bachimaña ja queda lluny



Quan falten 10 minuts per les 7 del matí arribem al Ibon Azul Inferior (2380m) on ja tenim la primera visió dels Infiernos amb la marmolera que els separa.

Ibon Azul Inferior

I en poc menys de 20 mnuts arribem al Ibon Azul Superior (2458m).

Ibon Azul Superior

Sense deixar el GR11 seguim en direcció al coll dels Infiernos. Poc abans d'arribar al coll trobem les primeres congestes de neu. Com que hi ha la traça molt ben marcada, deixem els grampons a la motxilla, ja tindrem temps de posar-los mes endavant.

Primeres neus

Coll dels Infiernos a la dreta

Una vegada hem arribat al coll dels Infiernos (2740m) veiem l'estany de Tebarray i el característic pic de Tebarray.

Estany i pic de Tebarray

 També veiem la cresta del Garmo Negro i l'Argualas



Aquí deixem el GR11 que es dirigeix al refugi de Respumoso. Nosaltres anem cap a l'esquerra en direcció als Infiernos. El terreny guanya altura ràpidament i de seguida hem de començar a fer servir les mans en alguns llocs.



Quin pati!!!


Última grimpada
 A les 10 del mati, després de 6 hores arribem al primer tresmil!!! Infierno Occidental (3073m)

Infierno Occidental

Des d'aquí tenim unes vistes precioses del massís del Balaitus i les seves crestes, Frondella a l'esquerra i Costerillou a la dreta.



Tambe tenim els dos infiernos que ens queden, així que decidim no perdre massa temps i anar a buscar el pic de l'Infierno central.


Creuem la marmolera que els separa



En 20 minuts ens plantem al pic del Infierno Central (3082m)

Pic de l'Infierno Central
Un glop i uns fruits secs i seguim pel fil de la cresta per arribar a l'últim dels Infiernos. Infierno oriental (3076m).



Pico Infierno Oriental
Ja només ens queden dos tresmils per acabar la primera cresta del dia, l'Aguja Arnales i el Pico Arnales que ja veiem davant nostre.


Comencem a desgrimpar i busquem uns cordinos i unes cintes amb dos maillons preparats per fer un rapel de poc més de 15 metres que ens porta a un petit coll que hem de superar per arribar al següent cim.




a les 10:55 arribem al quart tresmil de la jornada. Aguja Arnales (3034m)

Aguja Arnales

Anem a per l'Arnales, un cim que s'ha valorat de treure'l de la llista de tresmils ja que algunes referències el coten com a 2999. La nostra guia el conta com a tresmil, doncs nosaltres cap allà.


La desgrimpada es exigent així que hi posem els cinc sentits.


Endarrera ja queda lluny l'Infierno Oriental



A les 12:30 arribem a l'Arnales (3000m)

Arnales

Ja tenim la primera cresta d'avui feta. Ara hem de baixar a buscar el coll de Pondiellos per un terreny dret i bastant trencat.



Una vegada arribem a la neu, posem grampons i alleugerim el pas. Al fons tenim els estanys de Pondiellos i la cresta que ens espera.


Mirant endarrera veiem la bretxa on hem fet el rapel.


Una vegada arribem al coll comencem a pujar per terreny senzill que poc a poc es va complicant per anar a buscar la vessant de panticosa i encarar la Aguja de Pondiellos



A les 14:00 arribem al Pico Pondiellos (3011m)

Aguja Pondiellos
Des d'aquí hem de baixar a un petit coll que ens separa del següent tresmil. El terreny està molt descompost. Una vegada al coll ens enfilem amb alguns passos compromesos i en un terreny molt dret fins arribar al Garmo Negro.

Pujada al Garmo Negro

L'aguja Pondiellos per on hem baixat
Últims metres de grimpada
 Després de la grimpada que ens ha fet suar arribem al Garmo Negro (3051m)

Garmo Negro

Amb 7 tresmils i quasi 11 hores de caminar seguim, ara de baixada, per anar a buscar el coll d'Argualas (2950m)

La cresta que ens queda

Una vegada al coll i pel fil de la cresta anem a buscar el següent tresmil del dia. El vuité!! Si mirem enrera s'imposa el Garmo negro.

Vista del Garmo Negro

A les 15:25 arribem al cim de l'Algas Norte (3032m) !!!!

Algas Norte

A partir d'aquí ens posem en una cresta bastant aèria amb passos de no molta dificultat. Anem progressant per alguns ressalts fins arribar al novè tresmil. El Pico Algas (3036m)

Buscant el fil de la cresta

La preciosa cresta que ens queda fins l'Argualas

Últims metres

Pico Algas

Seguim progressant per la cresta sense molta dificultat i en pocs minuts arribem al cim d'un altre tresmil fantasma segons algunes ressenyes. El Algas SE (3023m). I ja en tenim 10 !!!!!

Algas SE

Des de l'Algas SE decidim sortir de la cresta per la vessant de Panticosa i flanquejar per sota de la cresta fins a la grimpada final que ens portarà a l'últim tresmil de la sortida.

A la vista de l'Argualas

Vista del Garmo Negro amb la seva via normal

Després de 12 hores des de que hem sortit de Panticosa, arribem a l'onzè tresmil i últim. El Pico Argualas (3046m).

Pico Argualas

Fins aquí la recerca dels tresmils de la zona de Panticosa. Ara toca baixar i acabar-ho de celebrar. Esperem tornar ben aviat i seguir sumant tresmils a la llista!!!





Fins aviat Panticosa!!!!!