dimarts, 27 de setembre del 2016

Pic de Vallibierna (3.067m) i Tuc de Culebres (3.062m)

Aquest Dissabte, 24 de setembre assolim el nostre nové i desé tresmil.

El divendres al vespre, després de l'assaig dels Margeners de Guissona, agafem els cotxes i anem fins a la presa de Llauset on pernoctarem.
Dissabte a les 6:30 ens llevem i a les 7:30, ja clarejant el dia, comencem a caminar.


Vistes del Vallibierna des de l'aparcament

El primer que passem és un petit tunel que ens porta al marge dret de l'embassament de Llauset, i per un camí planer i algun tram de tartera de granit arribem al final on trobem el primer cartell indicador.


Cartell indicador

Nosaltres seguim el GR11 cap a la dreta, direcció al nou refugi Cap de Llauset, ja que volem fer la ruta circular que puja per l'estany de Botornàs i els estanys xelats i baixa pel coll de Llauset. Aquí el cami gunya metres ràpidament i a les 8:30 ja arribem a la cabana de Botornàs i seguidament a l'estany de Botornàs. Aquí aprofitem per treure roba i fer un glop d'aigua.


Cabana de Botornàs

Després de borejar també pel marge dret l'estany de Botornàs, deixem a la dreta el nou i gran refugi de Cap de Llauset. Pocs metres mes amunt ja trobem un segon cartell indicador. Agafarem el camí de l'esquerra que ens portarà als petits estanys de Coma Arnau.


Segon cartell indicador

A partir d'aquí el terreny es pedregós i puja moderadament, sempre amb el Vallibierna al davant. Les vistes son espectaculars. Podem veure l'embassament de Llauset a una banda i a l'altra el gran massís de L'Aneto, amb el Russel, el Margalida i el Tempestats i la gran vall de Vallibierna.


Vistes de la vall de Vallibierna


L'Aneto, el Tempestats, el Margalida i el Russel


Vistes dels estanys i l'embassament de Llauset

Seguint per terreny pedregós, arribem a l'últim tram de cresta, on trobem pedra a la cara Nord que ha caigut la nit anterior. Aquí en alguns passos ens hem d'ajudar de les mans per seguretat. A les 11:30 arribem al Pic de Vallibierna (3.067m). Fa un dia fantàstic i aprofitem per menjar una mica.

 
Cim del Vallibierna

Decidits a seguir, ens queda el pas més espectacular de la jornada i potser un dels passos mes mítics de tots els Pirineus. El pas del cavall, un pas d'uns 20m de roca bastant llisa que una manera de superar-lo es com diu el mateix nom, a cavall. Decidim passar, fent honor al nom del pas, sempre amb molta precaució i disfrutant de les vistes a banda i banda.


Esperant la cordada anterior


El pas del cavall

Aquest pas ens porta fins al Tuc de Culebres (3.062m) que hi arribem a les 12:10. Aquí fem un altre "mos" i celebrem que la Francina ha fet els seus primers dos tresmils. Al cotxe ens espera el paquet de galetes i la cervesa fresca. Des del cim veiem les especataculars vistes del massís de l'Aneto i la Maladeta.

 
Tuc de Culebres


Massís de l'Aneto

A partir d'aquí comencem a desgrimpar amb rapidesa cap al coll de Llauset. La boira va pujant i el bon dia que ens feia comença a canviar.


Baixant cap al coll de Llauset

A les 12:45 arribem al coll de Llauset i ja tornem a veure l'embassament de Llauset i els cotxes. La baixada per la tartera de roca negra és molt ràpida i aprofitem per fer "la cabra". Ja només ens quedarà tornar a travessar l'embassament desfent el camí d'anada fins al cotxe.


Vistes de l'embassament des del coll de Llauset


Ja som a l'aparcament

Pero l'aventura no s'acaba aquí perquè el cotxe no te bateria i ens toca empenyer sense recompensa. Sort que la gent va preparada, ja no ens passarà mes, i ens deixen unes "pinces" i podem arrencar el cotxe i anar a celebrar els primers tresmils de la Francina i potser alguna sorpresa que no s'esperen.


Espenyant el cotxe Aixxx!!!

Esperem que ben aviat poguem seguir amb els tresmils !!!