El primer dels nostres objectius era pujar els vuit 3000s de la zona d'Estats. El Dissabte havent dinat, agafem el cotxe i ens dirigim fins l'aparcament del Pont de la Molinassa (Vall Ferrera). Tal com deia la predicció, el cel estava totalment gris, però nosaltres carreguem les motxilles, la tenda i comencem a fer camí a les 19:30.
El primer passeig fins al refugi de Vallferrera (1.902m) és agradable amb un camí enllosat que es fa d'allò més bé. A partir d'aquí comencem a guanyar metres ràpidament fins arribar al cartellet que ens indica que anem pel bon camí.
Cartell indicador
Aquí flanquegem sense perdre metres fins arribar al barranc de Sotllo, El temps es complica una mica, i comença a caure un plugim que no ens espanta, però ens deixa ben molls.
Barranc de Sotllo
Cansats de la pluja i quan ja hem decidit plantar la tenda al primer llac (Estany de Sotllo), ja no cau ni una gota i seguim fins al segon llac (Estany d'Estats) com estava previst.
Estany de Sotllo
Els núvols ens tapen les vistes espectaculars d'alguns dels cims que volem fer l'endemà. Que hi farem almenys no plou.
Estany d'Estats on passem la nit
El Diumenge quan ens llevem, no hi ha ni un núvol al cel, així que mengem una mica i comencem a caminar a les 6:20 del matí.
A diferència de la ruta normal, just a la sortida de l'Estany d'Estats, ens desviem a la dreta i agafem una tartera que ens porta fins a l'estanyet de la Conca Gelada (2.980m), el llac més alt de Catalunya.
Estanyet de la Conca Gelada
Ja comença a sortir el sol i tenim el primer tresmil del dia molt a prop. A la part francesa no es veu res ja que és un mar de núvols. Encarem l'últim tram, molt rocós, i tenim unes bones vistes, ja molt avall, dels dos llacs del barranc de Sotllo.
Vistes dels llacs de Sotllo i d'Estats
A les 7:50 arribem al primer tresmil de la jornada, Pic Rodó de Canalbona (3.004m).
Pic Rodó de Canalbona
Des d'aquí visualitzem la cresta que ens portarà als següents cims. El camí es desvia lleugerament a l'esquerra (vessant catalana) fent un flanqueig que ens porta just a sota del collet que separa els dos Gabarrons. A les 8:25 i perquè no sigui dit, arribem a l'avantcim SE de la Punta Gabarró (3.110m), un possible tresmil que no contempla ni la nostra guia (Pirineos guia de los 3.000m), ni la llista actualitzada dels "Cazafantasmas 3.000". Però com que hi ha algun article que en parla, no fos cas que haguéssim de tornar per aquest.
Avantcim SE de la Punta Gabarró
En cinc minuts arribem a la Punta Gabarró (3.115m) i que és punt geodèsic.
Pic de la Punta Gabarró
Aquí arriba el moment de fer el tram més dificultós del dia. La cresta que ens portarà fins al sostre de Lleida i de tot Catalunya. El camí està poc marcat, tan sols algunes fites t'indiquen la direcció. La cresta no te passos molt tècnics però si bastant aeris, i això fa que augmentem les precaucions.
Cresta de la Punta Gabarró a la Pica d'Estats
En Vicent en un dels passos de la cresta
A les 8:59 i en un estat d'excitació màxim, arribem a la Pica d'Estats (3.143m) el sostre del nostre País. Aquí trobem gent per primera vegada i aprofitem per intercanviar opinions i observar tot el que ens envolta. La vessant francesa segueix sent un mar de núvols que no s'atreveixen a passar cap a Catalunya. Aprofitem per beure i menjar una mica i les ganes de mes tresmils ens fan seguir endavant.
Cim de la Pica d'Estats i vistes de França
Des d'aquí i només uns minuts mes tard, 9:10, arribem al quart tresmil del dia, el pic Verdaguer (3.131m).
Pic Verdaguer
Retornem al coll que uneix aquest i la Pica d'Estats i baixem pel sender molt marcat que ens porta al següent cim, on tenim una vista fantàstica dels Gabarrons, la Pica d'Estats i el Verdaguer.
Vistes desde la vessant francesa
Només uns metres a la dreta del camí de baixada al col de Riufred, s'alça el Cap de la Coma de Riufred (3.041m). Hi arribem a les 9:30, fem la foto de protocol i una mica d'aigua abans de continuar.
Cap de la Coma de Riufred
Una vegada arribem al col de Riufred (2.978m), tornem a guanyar metres en un terreny fàcil i rocós. A les 9:58 arribem al tresmil mes al Nord de la zona. El Montcalm (3.077m), un cim totalment en territori francès i d'on es poden veure els altres set 3000s del massís.
Cim del Montcalm amb vistes de la Pica d'Estats i del Verdaguer
Panoràmica de tots els 3000s des del Montcalm
D'es d'aquí retornem fins al Col de Riufred (2.978m) i tornar per la via normal fins al coll de Sotllo (2.894m).
Encara hi ha prouta neu
Una mica abans d'arribar al coll de Sotllo, ens desviem cap a la dreta per encarar els dos últims 3000s del dia. La pujada es força dreta i amb blocs descompostos. El camí no esta molt ben delimitat així que pugem per on ho veiem mes segur.
Pujant des del coll de Sotllo
A les 11:35 arribem al Pic de Sotllo (3.072m). Aquí tornem a trobar gent i la fem petar una estona, ja tenim la feina feta.
Pic de Sotllo
Una vegada beguts i menjats ens decidim a fer l'últim 3000, l'Avantcim nord del Sotllo (3.058m), on després de superar algun pas de grimpada hi arribem a les 11:54.
Última grimpada
Avantcim nord del Sotllo
Per tornar, hem de tornar a passar pel cim del Sotllo i desfer el camí fins el coll de Sotllo. A partir d'aquí i seguint la ruta normal, baixem fins el llac d'Estats on recollim la tenda i les motxilles grans i desfem tot el camí fins al cotxe.
Una jornada fantàstica on hem compartit la millor experiència de tocar el sostre del nostre país i set 3000s mes.
Llac d'Estats després dels vuit 3000s
Per fi al cotxe
